Estalvia't el viatge en buit: el mapa et diu, dia a dia, on val la pena calçar-se les botes.

El truc no és la pluja, és el rellotge: massa aviat i el bolet encara no hi és; massa tard, ja se l'ha endut algú altre.

D'on surten les dades

Tot públic i comprovable: meteorologia de les estacions oficials del territori; coberta forestal del programa europeu Copernicus (CORINE Land Cover); observacions de bolets de GBIF i iNaturalist — els registres oberts dels naturalistes, i la matèria primera amb què s'ha entrenat el model; municipis i límits d'OpenStreetMap. Els bolets "més vistos a la zona" són això: els més vistos. Si al teu racó no hi surt res, potser és que ningú no l'ha delatat encara — millor per a tu.

Sota el capó, per a qui vulgui filar prim

El motor són dos models que treballen junts. El primer és un conjunt de regles explícites — temporada, altitud, sequera — que fa de porter: si les condicions són clarament dolentes, talla en sec. El segon és un model d'aprenentatge automàtic (gradient boosting) entrenat amb milers d'observacions georeferenciades de GBIF i iNaturalist, que refina la predicció quan les condicions són plausibles.

Cada predicció es calcula a partir de 29 variables: pluja acumulada en finestres de 3 a 30 dies, dies des de l'última pluja a tres llindars (2, 5 i 10 mm), temperatures i la seva tendència setmanal, estacionalitat, altitud i idoneïtat de l'hàbitat segons la coberta CORINE. Les dades surten de 240 estacions meteorològiques oficials i s'interpolen espacialment (IDW) sobre tot el territori, corregint per l'altitud real de cada punt — no la de l'estació més propera.

I la pregunta que toca: funciona? En validació creuada, el model treu un AUC de 0,956; sobre anys que no havia vist mai en entrenar-se (del 2021 en endavant), al voltant de 0,81. No és cap bola de vidre: és estadística ben feta, amb dades públiques que pots comprovar tu mateix.

«Això ja ho sé fer jo, mirant el radar»

I tant que en saps. De fet, el mapa fa exactament això: llegir el que tu llegiries. La diferència és que ho fa cada dia, per als 947 municipis alhora, i no s'oblida mai d'on va ploure fa nou dies — que és justament la pregunta que el radar no contesta.

Després en resta el que no és bosc, l'altitud que no toca i el vent que ho asseca tot. I hi afegeix una cosa que cap radar no et donarà: un model entrenat amb milers de troballes reals de boletaires i naturalistes. No puntua el temps que sona bé — puntua el temps que, històricament, ha acabat en cistella plena.

A mes, el mapa et diu quin tipus de coberta hi ha (pinedes, planifolis, matollar…) i quins bolets s'hi veuen més: camagrocs, trompetes, llenegues, ceps….

Com s'hi entra

El mapa és de pagament, però no acceptem diners: l'entrada es paga netejant el bosc. Una bossa de deixalles, un vídeo curt, i en temporada tens l'accés en menys de 48 hores. I sí, costa una bossa precisament perquè no hi entri tothom: com menys siguem al mapa, més bolets queden per a tu. Els detalls, aquí →